GÈNERE I CIUTAT

L’urbanisme té un impacte fonamental en la vida i el benestar de les persones, ja que determina la configuració dels espais on s’estableixen les relacions socials i l’accés als serveis de la ciutat en el dia a dia. No obstant això, els models que sustenten el disseny actual de les nostres ciutats han exclòs, en moltes ocasions, les necessitats específiques de diversos grups socials (dones, menors, gent gran o amb diversitat funcional) en el seu ús quotidià de la ciutat i la forma de relacions que en ella s’estableixen.

El disseny convencional de les nostres ciutats inclou biaixos de gènere que provoquen un impacte directe en l’experiència vital de les dones i per això incloure la perspectiva de gènere en l’urbanisme és una qüestió rellevant, ja que té com a objectiu garantir una major equitat en l’ús i gaudi de l’espai urbà per a tothom.

Totes les persones no tenim les mateixes necessitats. Un mateix carrer no és viscut de la mateixa manera per diferents persones, ni per la mateixa persona en diferents etapes de la seua vida. No l’experimenta igual una persona gran, una nena, un home o dona, algú que espenta un carret de nadó o de la compra, una persona en cadira de rodes … Resulta necessari contemplar aquestes necessitats de manera diferenciada per aconseguir espais inclusius per totes les persones i així l’espai públic pugui ser viscut per elles en igualtat de condicions.

Resulta per tant fonamental avaluar si des de l’urbanisme i les polítiques que el desenvolupen es té en consideració l’acompliment de les rutines i relacions quotidianes (és a dir, si s’afavoreixen i faciliten), perquè en cas contrari es perpetuen situacions de desigualtat en l’ús de l’espai urbà. Aquestes desigualtats afecten directament i principalment a les dones pel fet que són elles les que continuen acaparant majoritàriament les obligacions de la cura i la gestió de la vida quotidiana que transcorren fora de l’habitatge.

La construcció i perpetuació dels rols de gènere és una qüestió social i cultural que inclou l’aspecte urbà. Des de fa dècades els debats feministes sobre la ciutadania han criticat els models de ciutat tradicionals a partir dels biaixos de gènere, posant de manifest com el pensament subjacent al seu disseny provoca relacions de dominació i jerarquia, que es tradueixen en un ús i accés desigual a la ciutat (i al que en ella succeeix) entre homes i dones. Aquestes relacions jeràrquiques a dia d’avui segueixen naturalitzades i no sempre són evidents.

Les dones són les usuàries centrals de l’espai públic a escala de barri, i els seus millors coneixedores, per tant incloure la seva experiència vital a la ciutat resulta fonamental en qualsevol procés d’avaluació i millora de l’entorn social i urbà. Per a això és imprescindible fomentar la seva participació en aquests processos i avançar així cap a una veritable construcció col·lectiva de la ciutat.