Per què en aplicar la perspectiva de gènere a l’urbanisme posem el focus en la dona i els rols que socialment li són assignats? Les conclusions dels anteriors tallers sobre mobilitat i espai públic, així com els resultats provisionals de les enquestes realitzades, posen de manifest que homes i dones tenen experiències diferenciades segons la seua condició vital i els rols que assumeixen en el seu dia a dia en la ciutat. A més, les dones continuen sent les que acaparen majoritàriament les responsabilitats de la cura i gestió de la vida quotidiana, la qual cosa es tradueix en patrons de mobilitat específics (més desplaçaments de proximitat, a peu o en transport públic) i un ús més intensiu i divers de l’espai i els serveis públics (més varietat de trajectes i destinacions). Promoure la veu de les dones i aprofitar el seu coneixement del barri per a debatre millores urbanes integrals resulta per tant necessari, a més de contribuir al seu apoderament com a agents transformadores del seu entorn.
Amb aquesta reflexió de partida, el passat 15 de juny es va celebrar en el Centre Social Senabre el taller Escenaris de Futur, l’última activitat del cicle de sessions públiques de la fase participativa de #GeneraBarri. Al costat de noves assistents i participants d’anteriors tallers, es va comptar amb dones representants d’institucions i entitats locals que van ajudar a qüestionar l’ús equitatiu de la ciutat des de camps relacionats amb l’assistència i l’acció social, relacionant el factor del gènere amb uns altres com la realitat socioeconòmica o urbana, la diversitat funcional i la diversitat cognitiva. Entre elles, representants del Centre Municipal de l’Orientació i Informació a la Dona CMIO, el Centre Municipal de Serveis Socials de Sant Marcel•lí i les organitzacions Plena Inclusió CV, Associació de Dones amb Discapacitat Xarxa i Cermi CV.
El taller es va desenvolupar amb una dinàmica de taules de debat sobre temes evidenciats en el procés participatiu com a fonts de conflicte o valor, i la seua relació amb la perspectiva de gènere i la vida diària en el barri. Entre ells, els solars i edificis abandonats, l’excessiva presència del cotxe en l’espai públic, el comerç de proximitat, la mobilitat a peu, en transport públic i amb bici, la xarxa d’equipaments i la neteja i manteniment de l’espai públic.
La presència de solars i espais infrautilitzats és un dels temes preocupants, que és percebut com una oportunitat desaprofitada d’implantar usos públics en el barri. Aquests entorns abandonats i en desús provoquen un gran impacte en la vida quotidiana generant situacions d’insalubritat i inseguretat (especialment de nit), i un estat precari de voreres i rebaixes que ocasiona que algunes persones preferisquen evitar-los condicionant així els seus desplaçaments pel barri. S’evidencia que aquesta problemàtica afecta més a les dones pel seu ús més intensiu de les voreres i perquè la percepció d’inseguretat sol influir en els seus trajectes.
L’excessiva presència del cotxe en el barri es va distingir com un problema generalitzat, ocasionat per l’existència de l’Hospital i altres equipaments d’escala local i la tipologia residencial predominant sense garatges. Aquesta situació degrada el paisatge urbà i ocasiona conflictes amb vianants en creus i voreres, afectant molt directament a les dones per desplaçar-se majoritàriament a peu. Es van debatre alternatives com augmentar la conscienciació sobre l’ús del transport públic i la freqüència de serveis i la ubicació d’aparcaments públics en els accessos a la ciutat.
Quant a l’alta presència de comerç local en el barri, les dones es reconeixen com a usuàries majoritàries i ho valoren molt positivament perquè promou les relacions veïnals i minimitza desplaçaments. Aquesta proximitat facilita que les gestions quotidianes puguen realitzar-se amb major autonomia i a més permet un estalvi de temps.
Sobre els equipaments públics, si bé es valora que “en el barri hi ha de tot”, es detecta una manca de biblioteques i serveis culturals parcialment atenuada per la presència de la Rambleta. També es ressenya la falta d’equipaments esportius i la necessitat d’un nou institut, que ha motivat reivindicacions continuades en el barri. Com a possibles alternatives, es va valorar positivament la utilització de les pistes esportives dels centres educatius fora d’horari escolar.
Per a actuar sobre aquestes problemàtiques i arribar a solucions reals i inclusives, es reconeix la necessitat d’una mobilització col•lectiva, i la construcció d’enllaços més actius i efectius entre la ciutadania i l’administració, des d’una perspectiva integradora que contemple les realitats diverses de les persones que conviuen en la ciutat.
